Donem per suposat que marquem un número de telèfon i podem establir comunicació a l’instant amb algú d’un altre país o continent. Però això no era sempre així, fins i tot per parlar amb un abonat de la mateixa província calia ‘demanar una conferència’. Algú s’en recorda?
”Si us plau, senyoreta, em pot posar amb el número 32 de Valdecilla, província de Santander”… “D’acord. Hi ha una demora de quatre hores per a la seva conferència. L’ avisarem”….
Aquest diàleg era quotidià fins ben entrat els anys setanta, sobretot en zones rurals. Ens imaginem a la telefonista davant de la centraleta, amb les clavilles per a connectar uns i altres, coneixent de memòria els números i noms, fins i tot detalls personals dels seus abonats. Històries d’altre temps.
En la nostra oficina es pot veure aquest exemplar d’una petita centraleta per a vint abonats de la marca Standard Eléctrica, fabricada al voltant de l’any 1935. Una veritable peça de museu!